En Internet es pot consultar la cartografia del PRUG de la Serra d'Espadà, amb diverses aplicacions que, marcant-les, ens defineixen el tipus d'informació que volem obtindre:
http://orto.cma.gva.es/website/eepp/viewer.htm?ctema=web_prug_espadan&idioma=v
Sense cap dubte, la Font dels Llops d’Eslida és un naixement prou desconegut per a la nostra gent. No ho és tant, però, per als excursionistes que busquen paratges singulars on respirar tranquil·litat mentre fan esport.
En esta ocasió, vos oferim un vídeo de Remolar que ens descriu perfectament com arribar des de dos camins diferents. Volem felicitar l’autor i vos convidem a conéixer este lloc. Mireu l’enllaç.
Esperem que només siga una broma, però una empresa d’anuncis ha publicat ja que en un lloc indeterminat de la serra d’Espadà es ven un manantial d’aigua per 650.000 euros!!!!
Hem de continuar investigant sense perdre de vista la pregunta del titular: de qui és l’aigua? Com es pot permetre que algú s’enriquisca amb la venda d’un bé que no és seu? Això: que esperem que siga una broma.
Gràcies al diari Levante-EMV del dia 19-5-2010, podem saber que s’han inventariat diversos béns a Eslida. Vos oferim la informació:
http://www.levante-emv.com/castello/2010/05/19/tesoro-etnologico-serra-espada/706643.html
Un tresor etnològic a la serra d'Espadà
Investigació
L’Institut Universitari d’Etnologia de la Universitat Catòlica de València ha catalogat uns 216 elements d’interès en el cor de la Plana Baixa. Destaca sobretot el valor que atorguen al nucli urbà d’Aín i a l’aldea abandonada de Xinquer.
EUROPA PRESS CASTELLÓ
Molins, aqüeductes i ponts dissenyen un atractiu panorama al parc natural més extens de la Comunitat Valenciana. Sota un encàrrec de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, l’Institut Universitari Valencià d’Etnologia de la Universitat Catòlica de València "Sant Vicent Màrtir" (UCV) ha catalogat un total de 216 elements etnològics a la comarca de la Plana Baixa després de concloure la campanya de l’inventari de béns d’aquest tipus, segons va informar ahir l’Arquebisbat en un comunicat.
El projecte proposa la protecció mitjançant la figura dels "espais etnològics" de dos llocs com són el nucli històric d’Aín i el poble abandonat de Xinquer a l’Alcúdia de Veo.
Així mateix, els experts han identificat fins a 18 elements de diversa tipologia que s’han proposat com a béns de rellevància local (BRL). A més d’Aín i del poble abandonat de Xinquer, també ha estat considerat patrimoni "emblemàtic", entre els 200 elements inventariats, el Safareig (bassa), el Molí del Safareig i el calvari d’Aín, el basseta i el molí de l’Alcúdia de Veo, el pont i el calvari de Fondeguilla, la Casa del Comte i el Pont dels Mirons de Betxí, la vila Bellavista i el Palauet de Borriana, la xemeneia de la Malaguenya de Xilxes o l’aqüeducte de la Rambla, la Mina, la Casa de l’Anglés i el calvari d’Eslida.
El coordinador del projecte, Pablo Vidal, va explicar que el nucli històric d’Aín "és un dels pobles més ben conservats amb l’estructura tradicional de la petita població de la serra d’Espadà, d’origen morisc". De la mateixa manera, el poble abandonat de Xinquer, despoblat i en estat de ruïna, "encara manté la traça de les estructures arquitectòniques originals". Es tracta d’un poble morisc abandonat després de la Guerra Civil al cor de l'Espadà. La major part d’aquests elements podrien datar-se entre els segles XVI i XIX.
El periòdic Wall Street Journal proposa esta enquesta:http://online.wsj.com/community/groups/wine-241/topics/plastic-real-cork-better-way
"Plastic or real cork: Which is the best way to seal a wine bottle?"
- Plastic
- Real Cork
- They're equal
Els tapons de plàstic, a part de ser horribles, s'obtenen del petroli. No són gens ecològics, tal com defenen alguns.
Abans de votar, recorda que fent servir tapons de suro (REAL CORK) ajudaràs a salvar la natura. La IUCN inclou entre les 10 accions
prioritàries per a salvar la natura beure NOMÉS vi embotellat amb tapó de suro natural.
UICN actions: http://www.countdown2010.net/article/individual-action
WWF: http://wwf.panda.org/what_we_do/where_we_work/mediterranean/about/forests/cork/
Si podeu, llegiu esta notícia apareguda en Cinco Días sobre la certificació de la fusta a Espanya. Apareix una empresa relacionada amb Eslida, Espadán Corks, com a model de diferenciació i de qualitat:
El protagonista
Espadán Corks. La cuarta generación de la familia Miravet también se dedica al corcho. La empresa familiar arrancó en los años sesenta con la fabricación de tapones artesanales para frascos de conservas. En el año 2008 la compañía se convirtió en la primera empresa de fabricación de tapones de corcho con sello FSC. Dos años después, sigue siendo la única del mercado español con esta distinción. Pese al incremento de costes que conlleva el certificado, compensa: "Para diferenciarnos", explica Adolfo Miravet. Por el momento, 1.000 de sus 2.000 hectáreas de la sierra de Espadán están certificadas. El corcho que sale de sus alcornocales se marca a fuego, "como antes", con el fuego de su propia leña, "como el buen pan".
Podeu llegir-lo sencer ací: http://www.portalforestal.com/informacion/informes-y-entrevistas/4673-cuidar-el-monte-puede-ser-muy-rentable.html
Foto de portada: Manel
Una investigació de l’Institut d’Etnologia de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir (UCV) ha arreplegat el testimoni i la memòria oral de veïns majors de 70 anys de la Serra d’Espadà dins d’un estudi, desenvolupat per l’antropòloga Ángela Calero, per a "recuperar i redescobrir camins rurals tradicionals, la rehabilitació dels quals implicaria un impuls econòmic i turístic en la comarca".
El treball ha estat desenvolupat per a, "a partir de les informacions obtingudes en l’entrevista amb persones d’edat avançada que van arribar a usar aquests camins, fer la catalogació física a través de fotografies i prendre les coordenades geogràfiques", va explicar la investigadora.
Per a Calero, que ha recorregut les poblacions d’Aín, Eslida, Almedíjar, Azuébar, Matet, Suera, Fondeguilla i Ayódar, és "urgent" enregistrar els "coneixements i records d’aquells majors que van viure un temps en el qual desplaçar-se d’un poble a un altre era qüestió d’hores i moltes fatigues".
Absència de dones informants
L’estudi exposa relats i la informació detallada d’un sens fi de tipus de camins, alguns d’ells d’època musulmana, tant si es podien utilitzar per al trànsit de vehicles de motors -camins veïnals, camins rurals, pistes forestals, vies de servei- com si no estaven adaptats al trànsit motoritzat -camins de carro, camins de ferradura, senderes, camins ramaders i les vies fèrries en desús-", va precisar.
Així mateix, entre les seues conclusions destaca l’absència de dones entre els seus informants, ja que "l’ús que les dones feien del viari estava restringit a determinades èpoques de l’any, en temps de collites principalment, o per a les celebracions", va argumentar la investigadora.
Igualment, en els huit pobles estudiats, Calero va trobar camins que "conserven algun dels seus trams empedrats, que servia per a evitar que els animals esvararen i que tingueren un millor punt de suport quan transportaven càrregues pesades". Destaquen el camí veïnal de Soneja a Fondeguilla, el camí veïnal de Torrechiva a Ayódar, el camí veïnal de Tales a Eslida o el camí veïnal de l’Alcúdia de Veo a Suera, entre altres.
Notícia publicada en Levante-EMV (dimecres 10-3-2010)
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/03/10/camins-memoria/685980.html
Altres enllaços a informacions similars:
http://www.20minutos.es/noticia/647535/0/
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=541382
http://www.diariocriticocv.com/noticias/caminos/antropologa/sierra/de/espadan/not324518.html
http://www.archivalencia.org/contenido.php?id=3745&a=6&pad=6&modulo=37&mes=2&year=2010
http://elinformalsegorbino.blogspot.com/2010/03/memoria-oral-para-reconstruir-los.html
http://noticiasdealgimiadealmonacid.blogspot.com/2010/03/memoria-oral-para-reconstruir-los.html
El diari Levante-EMV va publicar ahir dilluns (1-3-2010) un interessant article de Rafel Montaner sobre les amenaces conjurades contra el suro i contra tota la indústria taponera. Podeu llegir l’article ALCORNOCALES AL LÍMITE des d’ací:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/03/01/alcornocales-limite/683272.html
La Societat d’Amics de la Serra d’Espadà està d’enhorabona, i amb ells la resta d’habitants d’esta serra. El seu treball sostingut ha merescut un premi prestigiós a València, on els coneixen bé. Mentrestant, ací a la serra, al seu lloc natural d’acció, continuen sent un col·lectiu poc conegut, discutit, mal comprés. En fi, pot ser atribuïble a la falta d’informació general que ens embarga, o potser també per una falta de proximitat a la població que ha de rebre el seu servei.
Siga com siga, el Centre Excursionista de València ha concedit el Premi Cavanilles 2010 a la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà. El premi consta d’un quadre de la Mostra d’Artistes per la Natura que enguany correspon al pintor Manolo Portolés i una dotació de 1.500 euros. L’entrega del premi es farà el dia 29 de gener a l’Hotel Reina Victòria, de València, en un sopar de buffet lliure.
La SASE posarà un autobús gratuït per a totes aquelles persones que vulguen anar al sopar i acompanyar-los en un dia tant important. L’autobús eixirà de Castelló, des de la Farola, a les 18.50 h, i passarà per la Renfe de Vila-real (19 hores) i la Renfe de Nules (19.15 h).
Si voleu assistir, feu la inscripció del sopar i la reserva de plaça en l’autobús al telèfon 659 084 837 o per correu electrònic: secrsase@serra-espada.org
El butlletí número 32 ja està al carrer, corresponent a l’hivern de 2010. El podeu descarregar des d’ací: http://www.serra-espada.org/butlletins/but32.pdf
A banda de les seccions habituals i de la ressenya de les seues activitats, inclou un interessantíssim treball sobre les eres i pallisses (primera part), un article sobre les vivendes de segona residència a la Tinença de Benifassà (oci o negoci per a uns pocs?), tota la programació per a l’hivern 2010, el plàning de la XVII Transespadà de Montanejos a Nules (10 i 11 d’abril) i un escrit sobre l’empresa El Tossal Cartografies, responsable de l’actualització cartogràfica de la Guia del GR-36 de la SASE, presentada recentment a València i Castelló.
Si voleu saber-ne més, visiteu http://www.serra-espada.org/
Agustí Hernàndez Dolç és periodista i veí d'Alboraia. Durant anys ha anat fent excursions pels pobles valencians abandonats, i ací vol mostrar eixe treball. És webmaster del blog "Els pobles valencians abandonats" És autor, junt amb José Manuel Almerich, del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" (Consell Valencià de Cultura, 2006), i és comissari de l'exposició "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit", del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València. També ha obtingut nombrosos premis literaris de poesia en valencià (Almussafes, Cocentaina, Sant Vicent del Raspeig, Universitat Politècnica de València, entre d'altres) i ha publicat alguns articles de divulgació científica sobre patrimoni natural i cultural valencià, especialment de la seua comarca, l'Horta Nord. En "Els pobles valencians abandonats" pretén mostrar els nuclis deshabitats valencians i d'altres parts de l'Estat, i reivindicar el patrimoni natural i cultural valencià.
En este blog trobareu informacions diverses i concretes sobre els nuclis castellonencs que van ser abandonats en època recent, algun d'ells a la nostra serra d'Espadà.