Blogia

Eslida parla

Cartografia del PRUG de la Serra d'Espadà en Internet

Cartografia del PRUG de la Serra d'Espadà en Internet

En Internet es pot consultar la cartografia del PRUG de la Serra d'Espadà, amb diverses aplicacions que, marcant-les, ens defineixen el tipus d'informació que volem obtindre:

http://orto.cma.gva.es/website/eepp/viewer.htm?ctema=web_prug_espadan&idioma=v

http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=1671&idioma=V

Una font prou desconeguda: la Font dels Llops

Una font prou desconeguda: la Font dels Llops
http://www.youtube.com/watch?v=mp1KW0SNFto&feature=player_embedded

Sense cap dubte, la Font dels Llops d’Eslida és un naixement prou desconegut per a la nostra gent. No ho és tant, però, per als excursionistes que busquen paratges singulars on respirar tranquil·litat mentre fan esport.

En esta ocasió, vos oferim un vídeo de Remolar que ens descriu perfectament com arribar des de dos camins diferents. Volem felicitar l’autor i vos convidem a conéixer este lloc. Mireu l’enllaç.

Vendre l'aigua: de qui és l'aigua?

Esperem que només siga una broma, però una empresa d’anuncis ha publicat ja que en un lloc indeterminat de la serra d’Espadà es ven un manantial d’aigua per 650.000 euros!!!!

Hem de continuar investigant sense perdre de vista la pregunta del titular: de qui és l’aigua? Com es pot permetre que algú s’enriquisca amb la venda d’un bé que no és seu? Això: que esperem que siga una broma.

Venta manantial en Serra Espadà
Vendo manantial en Serra Espadà (Castellón). Acceso adecuado. 10.000 litros/día en época de sequía. Precio 650.000,00 euros.

 

http://castellon.evisos.net/negocios-empresas/venta-negocio/venta-manantial-en-serra-espadagrave.html

Eslida i els problemes de la TDT

Eslida i els problemes de la TDT

Un informe detecta almenys 10 zones amb problemes de recepció de la TDT

 

Han passat ja mesos des que bona part de la província acomiadara les emissions analògiques de televisió i setmanes des que es produïra l'apagada defintiva a tot Espanya i les anomenades 'zones d'ombra' -aquelles on la recepció de la televisió digital terrestre és deficitària- no abandonen el territori de Castelló. Un estudi elaborat per Astra detecta a Castelló almenys una desena de zones amb dificultats per a la recepció de la TDT. L'informe situa les zones problemàtiques en l'entorn dels nuclis costaners de Benicarló, Benicàssim i Peníscola, nuclis de l'interior de la serra d'Espadà com ara Eslida o Artana i altres municipis com Ribesalbes, Morella, l'Alcora i Almenara i les seues proximitats.

Per a Luis Sahún, director general d'Astra a Espanya, «cobrir els últims percentatges de població mitjançant tecnologia terrestre suposa un cost desorbitat que creix exponencialment; a més, no podem obviar que continuen havent-hi zones amb greus dificultats tant a causa de problemes de cobertura, d'interferències o la de la pròpia instal·lació». «Per altra banda», va afegir, «la solució proposada per a les zones d'ombra limita els serveis que poden veure els usuaris, és a dir, un ciutadà simplement per residir en eixes zones no podrà veure els canals TDT de pagament ni la totalitat dels canals autonòmics».
El responsable de la companyia va considerar que la solució dissenyada per Indústria per a donar solució a aquestes zones d'ombra «és per desgràcia un pas arrere en la tasca d'acabar amb la bretxa digital». La investigació d'Astra es basa en entrevistes realitzades una vegada conclosa l'apagada analògica, del 12 al 23 d'abril, i conclou que el 13,6% dels enquestats ha deixat d'usar algun equip de televisió després del tancament analògic, que dos de cada tres entrevistats ja no usa el vídeo per a gravar o que el 95% de les comunitats estan adaptades a la TDT.

Eslida en un nou inventari de béns patrimonials

Eslida en un nou inventari de béns patrimonials

Gràcies al diari Levante-EMV del dia 19-5-2010, podem saber que s’han inventariat diversos béns a Eslida. Vos oferim la informació:

http://www.levante-emv.com/castello/2010/05/19/tesoro-etnologico-serra-espada/706643.html

 

Un tresor etnològic a la serra d'Espadà

Investigació

L’Institut Universitari d’Etnologia de la Universitat Catòlica de València ha catalogat uns 216 elements d’interès en el cor de la Plana Baixa. Destaca sobretot el valor que atorguen al nucli urbà d’Aín i a l’aldea abandonada de Xinquer.

EUROPA PRESS CASTELLÓ

Molins, aqüeductes i ponts dissenyen un atractiu panorama al parc natural més extens de la Comunitat Valenciana. Sota un encàrrec de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, l’Institut Universitari Valencià d’Etnologia de la Universitat Catòlica de València "Sant Vicent Màrtir" (UCV) ha catalogat un total de 216 elements etnològics a la comarca de la Plana Baixa després de concloure la campanya de l’inventari de béns d’aquest tipus, segons va informar ahir l’Arquebisbat en un comunicat. 
El projecte proposa la protecció mitjançant la figura dels "espais etnològics" de dos llocs com són el nucli històric d’Aín i el poble abandonat de Xinquer a l’Alcúdia de Veo.
Així mateix, els experts han identificat fins a 18 elements de diversa tipologia que s’han proposat com a béns de rellevància local (BRL). A més d’Aín i del poble abandonat de Xinquer, també ha estat considerat patrimoni "emblemàtic", entre els 200 elements inventariats, el Safareig (bassa), el Molí del Safareig i el calvari d’Aín, el basseta i el molí de l’Alcúdia de Veo, el pont i el calvari de Fondeguilla, la Casa del Comte i el Pont dels Mirons de Betxí, la vila Bellavista i el Palauet de Borriana, la xemeneia de la Malaguenya de Xilxes o l’aqüeducte de la Rambla, la Mina, la Casa de l’Anglés i el calvari d’Eslida.
El coordinador del projecte, Pablo Vidal, va explicar que el nucli històric d’Aín "és un dels pobles més ben conservats amb l’estructura tradicional de la petita població de la serra d’Espadà, d’origen morisc". De la mateixa manera, el poble abandonat de Xinquer, despoblat i en estat de ruïna, "encara manté la traça de les estructures arquitectòniques originals". Es tracta d’un poble morisc abandonat després de la Guerra Civil al cor de l'Espadà. La major part d’aquests elements podrien datar-se entre els segles XVI i XIX.

Salvem el suro: enquesta mundial

Salvem el suro: enquesta mundial

El periòdic Wall Street Journal proposa esta enquesta:http://online.wsj.com/community/groups/wine-241/topics/plastic-real-cork-better-way

"Plastic or real cork: Which is the best way to seal a wine bottle?"
- Plastic
- Real Cork
- They're equal

 

Els tapons de plàstic, a part de ser horribles, s'obtenen del petroli. No són gens ecològics, tal com defenen alguns.
Abans de votar, recorda que fent servir tapons de suro (REAL CORK) ajudaràs a salvar la natura. La IUCN inclou entre les 10 accions
prioritàries per a salvar la natura beure NOMÉS vi embotellat amb tapó de suro natural.
UICN actions: http://www.countdown2010.net/article/individual-action
WWF: http://wwf.panda.org/what_we_do/where_we_work/mediterranean/about/forests/cork/

Espadán Corks: la protagonista

Espadán Corks: la protagonista

Si podeu, llegiu esta notícia apareguda en Cinco Días sobre la certificació de la fusta a Espanya. Apareix una empresa relacionada amb Eslida, Espadán Corks, com a model de diferenciació i de qualitat:

El protagonista

Espadán Corks. La cuarta generación de la familia Miravet también se dedica al corcho. La empresa familiar arrancó en los años sesenta con la fabricación de tapones artesanales para frascos de conservas. En el año 2008 la compañía se convirtió en la primera empresa de fabricación de tapones de corcho con sello FSC. Dos años después, sigue siendo la única del mercado español con esta distinción. Pese al incremento de costes que conlleva el certificado, compensa: "Para diferenciarnos", explica Adolfo Miravet. Por el momento, 1.000 de sus 2.000 hectáreas de la sierra de Espadán están certificadas. El corcho que sale de sus alcornocales se marca a fuego, "como antes", con el fuego de su propia leña, "como el buen pan".

Podeu llegir-lo sencer ací: http://www.portalforestal.com/informacion/informes-y-entrevistas/4673-cuidar-el-monte-puede-ser-muy-rentable.html

Foto de portada: Manel

http://www.flickr.com/photos/manel/sets/72157623596592545/

La Passió d'Eslida complix les expectatives (vídeo)

La Passió d'Eslida complix les expectatives (vídeo)

Un any més, la nostra Passió ha convocat centenars de persones del poble d'Eslida i de fora que no volien perdre's la representació anual de la Passió i Mort de Jesucrit. La cita fou el Diumenge de Rams. Enhorabona a tot el cos d'actors i actrius.

Des d'este enllaç podeu vore un vídeo d'uns 10 minuts:

http://videos.apnicommunity.com/Video,Item,2247772035.html

La memòria dels camins

La memòria dels camins

Una investigació de l’Institut d’Etnologia de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir (UCV) ha arreplegat el testimoni i la memòria oral de veïns majors de 70 anys de la Serra d’Espadà dins d’un estudi, desenvolupat per l’antropòloga Ángela Calero, per a "recuperar i redescobrir camins rurals tradicionals, la rehabilitació dels quals implicaria un impuls econòmic i turístic en la comarca".
El treball ha estat desenvolupat per a, "a partir de les informacions obtingudes en l’entrevista amb persones d’edat avançada que van arribar a usar aquests camins, fer la catalogació física a través de fotografies i prendre les coordenades geogràfiques", va explicar la investigadora.
Per a Calero, que ha recorregut les poblacions d’Aín, Eslida, Almedíjar, Azuébar, Matet, Suera, Fondeguilla i Ayódar, és "urgent" enregistrar els "coneixements i records d’aquells majors que van viure un temps en el qual desplaçar-se d’un poble a un altre era qüestió d’hores i moltes fatigues".

Absència de dones informants
L’estudi exposa relats i la informació detallada d’un sens fi de tipus de camins, alguns d’ells d’època musulmana, tant si es podien utilitzar per al trànsit de vehicles de motors -camins veïnals, camins rurals, pistes forestals, vies de servei- com si no estaven adaptats al trànsit motoritzat -camins de carro, camins de ferradura, senderes, camins ramaders i les vies fèrries en desús-", va precisar.
Així mateix, entre les seues conclusions destaca l’absència de dones entre els seus informants, ja que "l’ús que les dones feien del viari estava restringit a determinades èpoques de l’any, en temps de collites principalment, o per a les celebracions", va argumentar la investigadora.
Igualment, en els huit pobles estudiats, Calero va trobar camins que "conserven algun dels seus trams empedrats, que servia per a evitar que els animals esvararen i que tingueren un millor punt de suport quan transportaven càrregues pesades". Destaquen el camí veïnal de Soneja a Fondeguilla, el camí veïnal de Torrechiva a Ayódar, el camí veïnal de Tales a Eslida o el camí veïnal de l’Alcúdia de Veo a Suera, entre altres.

 

Notícia publicada en Levante-EMV (dimecres 10-3-2010)

 

http://www.levante-emv.com/panorama/2010/03/10/camins-memoria/685980.html

Altres enllaços a informacions similars:

http://www.20minutos.es/noticia/647535/0/

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=541382

http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/1969900/03/10/Una-antropologa-recupera-antiguos-caminos-de-la-Sierra-de-Espadan-Castellon-a-partir-de-la-memoria-oral-de-ancianos.html

http://www.actualidadnoticias.com/news_269007_Una-antropologa-recupera-antiguos-caminos-de-la-Sierra-de-Espadan-Castellon-a-partir-de-la-memoria-oral-de-ancianos.html

http://www.actualidaduniversitaria.com/2010/03/una-antropologa-recupera-caminos-tradicionales-de-la-sierra-de-espadan-a-partir-de-la-memoria-oral-de-personas-mayores/

http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-antropologa-recupera-antiguos-caminos-sierra-espadan-castellon-partir-memoria-oral-ancianos-20100309170342.html

http://www.diariocriticocv.com/noticias/caminos/antropologa/sierra/de/espadan/not324518.html

http://www.noticias.com/una-antropologa-recupera-antiguos-caminos-de-la-sierra-de-espadan-castellon-a-partir-de-la.128530

http://www.archivalencia.org/contenido.php?id=3745&a=6&pad=6&modulo=37&mes=2&year=2010

http://ecodiario.eleconomista.es/noticias-email/1969900/Una-antropologa-recupera-antiguos-caminos-de-la-Sierra-de-Espadan-Castellon-a-partir-de-la-memoria-oral-de-ancianos

http://elinformalsegorbino.blogspot.com/2010/03/memoria-oral-para-reconstruir-los.html

http://www.notasdeprensacv.es/una-antropologa-recupera-caminos-tradicionales-de-la-sierra-de-espadan-a-partir-de-la-memoria-oral-de-personas-mayores-11520

http://noticiasdealgimiadealmonacid.blogspot.com/2010/03/memoria-oral-para-reconstruir-los.html

http://noticias.terra.es/2010/local/0309/actualidad/una-antropologa-recupera-antiguos-caminos-de-la-sierra-de-espadan-castellon-a-partir-de-la-memoria-oral-de-ancianos.aspx

Òscar Pérez Silvestre, premiat a Sagunt

Òscar Pérez Silvestre, premiat a Sagunt

El nostre amic Òscar Pérez rebrà hui dimecres (3-3-2010) un premi a Sagunt per un treball d’investigació sobre els orígens d’una falla d’aquella ciutat en l’any 1936. Es tracta del primer any que es convoca este concurs, amb dos categories, per a llibrets de fora i de dins de Sagunt, i ell s’ha emportat el premi al millor treball publicat en un llibret de Sagunt. El premi s’entregarà el dimecres 3 de març a les 20 hores al Consell Agrari de Sagunt, on es presentarà també el llibret de la falla per a l’any 2010. Enhorabona, Òscar, i enrecorda’t més vegades d’ESLIDA PARLA, que ens fas falta.

Ací teniu la nota que ha difós l’Associació Falla El Mocador:

L’Associació Cultural Falla el Mocador i l’Associació d’Estudis Fallers, amb el patrocini de l’Excel•lentíssim Ajuntament de Sagunt, Departament de Cultura, convoquen la primera edició del Premi Mocador d’Assaig sobre Falles i Cultura Popular, publicat en un llibret de falla, amb l’objectiu de premiar l’esforç que fan les comissions falleres en els llibrets, que els publiquen com a vehicle de comunicació amb la resta del món promocionant l’ús del valencià. S’estableix un premi i un accèssit dotat amb 2.000 euros.
 
Després de rebre 34 treballs de falles de Sagunt, Xàtiva, Alzira, Torrent, Borriana, Cullera  i Gandia, el Jurat del Premi El Mocador i accèssit Emilio Llueca, composat per Lluís M. Mesa i Reig, Pedro García Pilán, Rosa Benet Carot, Sergi Durbà Cardo i Albert E. Llueca i Juesas, han decidit otorgar els premis als següents treballs presentats:

Premi Mocador
Autor: JOSEP VICENT FRECHINA
Títol: "Els dracs de foc valencians. Notícia històrica i usos actuals"
Llibret: Falla Arrancapins (València)

Premi Emili Llueca
Autor: Òscar Pérez Silvestre
Títol del treball: «Una falla per a un barri: els orígens de la Falla Santa Anna (1936)»
Llibret: de l’AC Falla Santa Anna (març 2010)

 Altres enllaços:

http://morvedre.info/index.php?option=com_content&view=article&id=3441:presentan-el-prestigioso-llibret-de-la-falla-el-mocador-qnuestro-estandarteun-progrecto-abierto-y-participativoq&catid=78:extrafalles&Itemid=182

http://fallaelmocador.blogspot.com/

http://www.linformatiu.com/portada/detalle/categoria/noticias/articulo/arrancapins-sen-du-el-mocador-dassaig-amb-el-seu-llibret/?tx_ttnews%5Bday%5D=04&cHash=ca7889dbe5

http://es-es.facebook.com/pages/Premi-El-Mocador/432731855642

http://www.morvedre.info/index.php?option=com_content&view=article&id=3403:josep-vicent-frechina-i-oscar-silvestre-guanyadors-del-premi-mocador-i-emili-llueca&catid=78:extrafalles&Itemid=182

http://fallaelmocador.blogspot.com/2010/02/josep-vicent-frechina-i-oscar-silvestre.html

http://www.eleconomico.es/el_economico/v3_9_2/index.php?tsx=noticia&idnx=95109

El futur del suro?

El diari Levante-EMV va publicar ahir dilluns (1-3-2010) un interessant article de Rafel Montaner sobre les amenaces conjurades contra el suro i contra tota la indústria taponera. Podeu llegir l’article ALCORNOCALES AL LÍMITE des d’ací:

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/03/01/alcornocales-limite/683272.html

Eslida i Mauthausen

Eslida i Mauthausen

Un bon amic historiador reclama la nostra atenció en una qüestió delicada. Ell està investigant la presència de valencians confinats als camps de concentració i d'extermini nazis de la II Guerra Mundial. Pel que fa a Eslida, ha trobat dos persones que poden ser germans, anomenats José Ballester Gómez (nascut el 4-3-1919) i Vicente Ballester Gómez (nascut el 8-9-1913).

Els dos van arribar al camp de Mauthausen el dia 27 de gener de 1941. José Ballester, el més jove, va morir allà el dia 16-10-1942, i el seu germà Vicent va ser alliberat per les forces aliades el dia 5-5-1945. Mauthausen, situat prop de Linz (Àustria) va ser conegut per la crueltat i les morts arbitràries.

Per tal de no oblidar-ho mai, podem ajudar este investigador que s'està preocupant en la recuperació de la memòria d'aquells desgraciats. Aporteu qualsevol informació al correu d'Eslida parla: eslidaparla@gmail.com. Nosaltres li l'enviarem confidencialment i ell, a canvi, s'ha oferit a donar-nos a conéixer totes les dades que puga obtindre amb la col·laboració del poble. Com a exemple d'ajuda, podeu mirar de qui eren família, si hi ha alguna fotografia, l'itinerari que van fer després de la Guerra Civil, etc. Si coneixeu algun familiar directe, podeu explicar-li el motiu de la consulta i, si volen, poden donar-vos un telèfon de contacte per tal d'iniciar les entrevistes personals.

En nom seu, moltes gràcies.

Felicitacions a Emilio Molina Cazorla

Felicitacions a Emilio Molina Cazorla

La nostra amiga Fanny ens ha enviat una crònica i semblança ben interessant sobre els últims treballs fins ara i els èxits aconseguits per este eslider amb l'equip de treball de Ninja Fever. La reproduïm sense alteracions, perquè parla per ella mateixa. Moltes gràcies, Fanny, per confiar en el paper difusor d’Eslida parla!

Un eslidense , Emilio Molina Cazorla, consigue junto a sus dos socios el “Premio al mejor proyecto empresarial de la XV edición Bancaja Jóvenes Emprendedores, para Ninja Fever, la aventura empresarial en la que se embarcaron hace pocos meses, ubicada en la UJI de Castellón.

Emilio, con sólo 28 años es todo un personaje en el mundo de la Informática y los videojuegos. Posee las licenciaturas de Ingeniería Informática y la de Comunicación Audiovisual, además de tener un Máster en esta última.
Para no aburrirse, como tammbién es Profesor de música, especializado en trompeta, es músico de la banda de Eslida y los sábados da clases de trompeta a los educandos de nuestro pueblo, cosa que hace con gran ilusión, ya que la música es una de sus pasiones. Todo ello lo conjuga con programas de radio, algunos conducidos por él, otros en los que colabora, dar conferencias, las últimas impartidas en el Máster de Sistemas Informáticos de la Universidad Politécnica de Valencia y participar en algún que otro certamen de narrativa y composición musical en los que ha ganado  varios premios.

Hace unos años empezó a trabajar de lleno en aquello que más le gusta, el mundo del videojuego, en una de las empresas punteras a nivel nacional Virtual Toys, y allí es donde empezó a rondarle la idea de fundar su propia empresa en el ramo, proyecto que se ha visto plasmado en Ninja Fever y por lo que ya han sido galardonados, siendo la quinta empresa en España en descargas de videojuegos y la decimoséptima de EEUU, durante la primera semana de lanzamiento del juego Dual Zone, el primero que tienen en el mercado.

Aquí os remito las páginas relacionadas con el tema y la entrevista que con ocasión de este premio concedió a la Televisión Valenciana. ¡Felicidades Emilio!


http://www.youtube.com/user/NinjaFeverTeam
http://www.youtube.com/watch?v=GPae6BN-BO0
http://www.youtube.com/watch?v=Ccpf-L5Euso

http://www.espaitec.uji.es/files/NinjaFever_premiosBancaja.pdf

Demografia d’Eslida (2009)

Demografia d’Eslida (2009)

Les dades del Padró Municipal a data 1 de gener de 2009, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, han revelat informacions interessants pel que fa a l’edat dels habitants del nostre poble i altres variables que cal tindre en compte per al futur immediat. Ho publicava el diari Levante el diumenge 14 de febrer, referint-se a tot el País Valencià.

Les dades del nostre poble indiquen que:

 

1. A 1 de gener de 2009, hi havia 915 persones censades a Eslida.

2. A Eslida hi ha 131 persones menors de 16 anys, és a dir, encara en edat de no poder accedir al mercat laboral, que representa un 14,3%.

3. A Eslida hi ha 188 persones de 65 anys o més, és a dir, jubilades (20,5%).

4. Hi ha 45 persones en edat entre 0-4 anys (4,9%), la qual cosa ens indica que anualment hi ha una mitjana de 10 naixements. Esta informació és molt important perquè ens indica les possibilitats de renovació/rejoveniment de la nostra població. Esta dada s’ha de posar en relació amb la quantitat de defuncions.

5. Hi ha 28 persones amb 85 anys o més, és a dir, el 3,1% de la població.

6. Finalment, cal destacar un indicador anomenat DEPENDÈNCIA, que en el nostre cas és del 53,5%. La taxa de dependència és la relació entre la població menor de 16 anys o major de 64 anys, i la població de 16 a 64 anys. Dit d’una altra manera: la relació entre les persones que estan en edat laboral i les que no. Com més alt és el número, significa que hi ha més gent en edat no laboral (menor o jubilada). Una taxa igual a 100 significa que hi ha tanta gent en edat laboral com gent menor de 16 o major de 65. En el cas d’Eslida, hi ha 392 en edat no laboral i 523 persones susceptibles d’entrar en el mercat laboral. Això no significa que totes estiguen treballant ara com ara.

 

Reproduïm la notícia del diari Levante perquè dóna altres detalls interessants per a la resta del País Valencià. A més, resulta que el poble valencià més envellit (poblacionalment parlant) el tenim ben prop d’ací: Matet.

 

Demografía

Las comarcas del interior de C. Valenciana envejecen

Casi un tercio de los menores de 16 años de la Marina Alta y la Vega Baja es de origen extranjero

 

 

RAFEL MONTANER VALENCIA Ni cremas antiarrugas, ni productos milagro contra el envejecimiento. Lo que rejuvenece de verdad a la Comunitat Valenciana es la inmigración, ya que uno de cada cinco menores de 16 años que vive en las provincias de Alicante y Castelló es extranjero. Los datos de la revisión del Padrón Municipal a 1 de enero de 2009 que ha publicado recientemente el Instituto Nacional de Estadística revelan que en cinco de las 32 comarcas que hay entre Vinaròs y Pilar de la Horada más del 25% de los niños y adolescentes son extranjeros.
Las comarcas con más foráneos por debajo de los 16 años son la Marina Alta y la Vega Baja, con casi un tercio de menores de dicha edad con pasaporte de otro país, seguida de la Marina Baixa (28,6%), el Rincón de Ademúz (26,7%) y el Baix Maestrat (25,2%). Los extranjeros son mayoría entre la población joven e infantil de una decena de municipios donde destacan los casos de los pueblos alicantinos de Beniardà, San Fulgencio y el Poble Nou de Benitatxell, donde más del 60% de menores de 16 años no son españoles. Rojales, Daya Vieja, Toga, Algorfa, San Miguel de Salinas, Orpesa y Llíber son los otros siete.
El Rincón de Ademúz es la comarca que más agradece estos rebrotes de vida nueva pues ha dejado de liderar la tabla de comarcas más envejecidas de la Comunitat Valenciana (ver cuadro) al ceder la primera plaza al Alto Mijares. Ambas demarcaciones, con más del 32% de la población por encima de los 65 años, han cambiado su posición con respecto a 2008.
Si se observa el mapa sinóptico del envejecimiento de la C. Valenciana se aprecia que todas las comarcas con más del 20% de sus habitantes jubilados son de interior a excepción de la Marina Alta y la Vega Baja.
En ambas demarcaciones alicantinas la inmigración no contribuye a rejuvenecer de la pirámide de edades, sino todo lo contrario, ya que la llegada de jubilados europeos en busca de un retiro dorado ha añadido gran cantidad de población a los grupos de edades por encima de los 65 años. Así, casi seis de cada 10 vecinos de la Marina Alta mayores de 65 años son extranjeros y en la Vega Baja dicha proporción roza el 50% .
Los municipios donde más de la mitad de la población jubilada es foránea son 24, todos ellos de Alicante -la práctica totalidad de ellos de las dos comarcas anteriores-, y en cinco de ellos (San Fulgencio, Calp, Rojales, els Poblets y Teulada) el citado porcentaje rebasa el 80%.
No obstante, en cuatro de los cinco municipios de la Comunitat Valenciana donde la mayoría de vecinos tiene más de 65 años no vive ningún jubilado extranjero. El pueblo más envejecido de los 542 municipios valencianos es Matet con un 58,4% de habitantes jubilados. Su tasa de dependencia es la más alta de la Comunitat con casi un 157%. Un indicador por encima de 100 significa que la población que no tiene edad para trabajar supera a los que sí pueden hacerlo.

Eslida en el Feisbuk

Eslida en el Feisbuk

El 12 de gener de 2009 es fa crear un grup en el Facebook anomenat Eslida. El podeu trobar en: http://www.facebook.com/pages/Eslida/44094227950?ref=mf

Ara ja té 262 admiradors, és a dir, persones que s'han unit a este grup en què es pengen fotos, s'opina sobre tot (sobretot, de les festes, de fotos penjades, d'actes musicals i espectacles (Yuca) i d'altres trivialitats. També escriuen algunes persones que descendixen del poble i busquen contactes, per exemple, amb algú que tinga el cognom Sorribes. Hi trobareu també gent que va passar la infància entre nosaltres (a l'estiu, bàsicament) i que la vida l'ha portat per altres llocs. En fi, una crònica de fets puntuals, de nostàlgies, de desitjos, de moltes coses.

Pengem ací la foto que il·lustra l'entrada a la pàgina, amb el seu permís.

On està això?

On està això?

Algú sap en quin lloc d’Eslida està posat este pal? És una pregunta que ens ha enviat l’amic Berissanda a eslidaparla@gmail.com, que prefereix amagar el seu nom darrere d’un nom de lloc del nostre terme. Podem ajudar-li?

Les campanes, patrimoni sonor

Les campanes, patrimoni sonor

Una amiga ens ha enviat esta notícia a la bústia d’ESLIDA PARLA (eslidaparla@gmail.com), publicada en el diari Avui el 29-1-2010. Com que el tema ens interessa, el publiquem i vos convidem a visitar els comentaris que ja van penjant en el web del periòdic: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/les_campanes_ja_son_legals_86059.php

 

 

Les campanes ja són legals

Mireia Rourera

 

El govern ha decidit protegir el so de les campanes de les esglésies. Per això l’ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país. D’aquesta manera en el nou reglament que regularà l’activitat diària dels centres de culte de Catalunya, que desplega la llei de centres de culte, les campanes han estat excloses de les condicions de protecció acústica a què s’hauran d’atenir els temples i locals de les diferents confessions. A partir d’ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s’han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s’hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi.

Els altres actes catòlics que no impliquin campanes i les activitats d’altres confessions hauran de seguir també les normatives acústiques municipals. El reglament fixa altres condicions per als centres de culte pel que fa a seguretat, accessos, etc.

Les queixes pel soroll de les campanes, sobretot pels tocs que marcaven els quarts i les hores durant la nit, van començar a ser objecte de denúncia a finals dels anys noranta. Les primeres denúncies van arribar de la mà d’urbanites que es compraven una segona residència en un poble “tranquil” i es trobaven que durant la nit en els pobles les campanes continuen marcant les hores. Les queixes, que al principi van sorprendre molt, van acabar multiplicant-se, tot i que a la llarga només alguns municipis molt condicionats pel turisme han acabat accedint a silenciar aquest objecte patrimonial. Entre aquests municipis n’hi ha diversos de la Cerdanya, una de les comarques amb més estiuejants i nouvinguts (que fins i tot s’han arribat a queixar del soroll de les esquelles de les vaques i de la pudor dels fems).

Les queixes pel soroll de les campanes a partir del 1998 van anar arribant periòdicament al Síndic de Greuges. El fet que algunes queixes fessin referència a la superposició dels tocs de les campanes de diversos campanars va fer que el Síndic acabés pronunciant-s’hi i aconsellant a les autoritats municipals que regulessin per normativa l’ús de les campanes. La recomanació (que no és vinculant) està recollida en un butlletí del Parlament del 2006 (el número 306).

Enfrontaments
Pel soroll de les campanes s’han enfrontat veïns (a Olot, per exemple) i s’hi han manifestat a favor i en contra persones a qui els molesta el soroll enfront d’altres que volen preservar les tradicions i els elements culturals.
Aquestes discussions no han passat només a Catalunya. A València (pel Micalet) o a Jaén (per la catedral) les discussions van ser acalorades. I, mentre alguns denunciaven, a Sant Andreu de la Barca l’any 2003 l’Arxiu Històric Municipal va patrocinar l’edició de CD on per primer cop al país es recopilava el so de les seves campanes com a exercici de recuperació de la memòria històrica.

El disc va recollir vuit tocs de campana, que expliquen diferents motius socials i religiosos. Entre aquests, el toc de sometent, el toc de missa i ofici, el toc d’avemaria, el toc de la mort del papa, el toc de processó de morts i el toc de foc.

 

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/les_campanes_ja_son_legals_86059.php

Premi Cavanilles per a la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà

Premi Cavanilles per a la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà

La Societat d’Amics de la Serra d’Espadà està d’enhorabona, i amb ells la resta d’habitants d’esta serra. El seu treball sostingut ha merescut un premi prestigiós a València, on els coneixen bé. Mentrestant, ací a la serra, al seu lloc natural d’acció, continuen sent un col·lectiu poc conegut, discutit, mal comprés. En fi, pot ser atribuïble a la falta d’informació general que ens embarga, o potser també per una falta de proximitat a la població que ha de rebre el seu servei.

 

L’acte de lliurament del premi

Siga com siga, el Centre Excursionista de València ha concedit el Premi Cavanilles 2010 a la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà. El premi consta d’un quadre de la Mostra d’Artistes per la Natura que enguany correspon al pintor Manolo Portolés i una dotació de 1.500 euros. L’entrega del premi es farà el dia 29 de gener a l’Hotel Reina Victòria, de València, en un sopar de buffet lliure.

La SASE posarà un autobús gratuït per a totes aquelles persones que vulguen anar al sopar i acompanyar-los en un dia tant important. L’autobús eixirà de Castelló, des de la Farola, a les 18.50 h, i passarà per la Renfe de Vila-real (19 hores) i la Renfe de Nules (19.15 h).

Si voleu assistir, feu la inscripció del sopar i la reserva de plaça en l’autobús al telèfon 659 084 837 o per correu electrònic: secrsase@serra-espada.org

 

Butlletí 32 de la SASE

El butlletí número 32 ja està al carrer, corresponent a l’hivern de 2010. El podeu descarregar des d’ací: http://www.serra-espada.org/butlletins/but32.pdf

A banda de les seccions habituals i de la ressenya de les seues activitats, inclou un interessantíssim treball sobre les eres i pallisses (primera part), un article sobre les vivendes de segona residència a la Tinença de Benifassà (oci o negoci per a uns pocs?), tota la programació per a l’hivern 2010, el plàning de la XVII Transespadà de Montanejos a Nules (10 i 11 d’abril) i un escrit sobre l’empresa El Tossal Cartografies, responsable de l’actualització cartogràfica de la Guia del GR-36 de la SASE, presentada recentment a València i Castelló.

 

Si voleu saber-ne més, visiteu http://www.serra-espada.org/

Blog sobre els pobles abandonats de la nostra serra

Blog sobre els pobles abandonats de la nostra serra

Agustí Hernàndez Dolç és periodista i veí d'Alboraia. Durant anys ha anat fent excursions pels pobles valencians abandonats, i ací vol mostrar eixe treball. És webmaster del blog "Els pobles valencians abandonats" És autor, junt amb José Manuel Almerich, del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" (Consell Valencià de Cultura, 2006), i és comissari de l'exposició "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit", del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València. També ha obtingut nombrosos premis literaris de poesia en valencià (Almussafes, Cocentaina, Sant Vicent del Raspeig, Universitat Politècnica de València, entre d'altres) i ha publicat alguns articles de divulgació científica sobre patrimoni natural i cultural valencià, especialment de la seua comarca, l'Horta Nord. En "Els pobles valencians abandonats" pretén mostrar els nuclis deshabitats valencians i d'altres parts de l'Estat, i reivindicar el patrimoni natural i cultural valencià.

En este blog trobareu informacions diverses i concretes sobre els nuclis castellonencs que van ser abandonats en època recent, algun d'ells a la nostra serra d'Espadà.

http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2009/07/pobles-i-nuclis-deshabitats-de-castello.html

Eslida de blanc

Eslida de blanc

En les últimes hores ens ha tornat a visitar la neu. És la segona d'este hivern, després de la prèvia als dies de Nadal. Segons ens recorda L'Alé de gener, l'any passat va nevar el dia 9 de gener. És a dir, que estem en ple hivern. Molta precaució per les carreteres!