poble

Eslida i els problemes de la TDT

Un informe detecta almenys 10 zones amb problemes de recepció de la TDT

 

Han passat ja mesos des que bona part de la província acomiadara les emissions analògiques de televisió i setmanes des que es produïra l'apagada defintiva a tot Espanya i les anomenades 'zones d'ombra' -aquelles on la recepció de la televisió digital terrestre és deficitària- no abandonen el territori de Castelló. Un estudi elaborat per Astra detecta a Castelló almenys una desena de zones amb dificultats per a la recepció de la TDT. L'informe situa les zones problemàtiques en l'entorn dels nuclis costaners de Benicarló, Benicàssim i Peníscola, nuclis de l'interior de la serra d'Espadà com ara Eslida o Artana i altres municipis com Ribesalbes, Morella, l'Alcora i Almenara i les seues proximitats.

Per a Luis Sahún, director general d'Astra a Espanya, «cobrir els últims percentatges de població mitjançant tecnologia terrestre suposa un cost desorbitat que creix exponencialment; a més, no podem obviar que continuen havent-hi zones amb greus dificultats tant a causa de problemes de cobertura, d'interferències o la de la pròpia instal·lació». «Per altra banda», va afegir, «la solució proposada per a les zones d'ombra limita els serveis que poden veure els usuaris, és a dir, un ciutadà simplement per residir en eixes zones no podrà veure els canals TDT de pagament ni la totalitat dels canals autonòmics».

El responsable de la companyia va considerar que la solució dissenyada per Indústria per a donar solució a aquestes zones d'ombra «és per desgràcia un pas arrere en la tasca d'acabar amb la bretxa digital». La investigació d'Astra es basa en entrevistes realitzades una vegada conclosa l'apagada analògica, del 12 al 23 d'abril, i conclou que el 13,6% dels enquestats ha deixat d'usar algun equip de televisió després del tancament analògic, que dos de cada tres entrevistats ja no usa el vídeo per a gravar o que el 95% de les comunitats estan adaptades a la TDT.

http://www.lasprovincias.es/v/20100520/castellon/informe-detecta-menos-zonas-20100520.html

Eslida i Mauthausen

Un bon amic historiador reclama la nostra atenció en una qüestió delicada. Ell està investigant la presència de valencians confinats als camps de concentració i d'extermini nazis de la II Guerra Mundial. Pel que fa a Eslida, ha trobat dos persones que poden ser germans, anomenats José Ballester Gómez (nascut el 4-3-1919) i Vicente Ballester Gómez (nascut el 8-9-1913).

Els dos van arribar al camp de Mauthausen el dia 27 de gener de 1941. José Ballester, el més jove, va morir allà el dia 16-10-1942, i el seu germà Vicent va ser alliberat per les forces aliades el dia 5-5-1945. Mauthausen, situat prop de Linz (Àustria) va ser conegut per la crueltat i les morts arbitràries.

Per tal de no oblidar-ho mai, podem ajudar este investigador que s'està preocupant en la recuperació de la memòria d'aquells desgraciats. Aporteu qualsevol informació al correu d'Eslida parla: [e-mail]. Nosaltres li l'enviarem confidencialment i ell, a canvi, s'ha oferit a donar-nos a conéixer totes les dades que puga obtindre amb la col·laboració del poble. Com a exemple d'ajuda, podeu mirar de qui eren família, si hi ha alguna fotografia, l'itinerari que van fer després de la Guerra Civil, etc. Si coneixeu algun familiar directe, podeu explicar-li el motiu de la consulta i, si volen, poden donar-vos un telèfon de contacte per tal d'iniciar les entrevistes personals.

En nom seu, moltes gràcies.

Demografia d’Eslida (2009)

Les dades del Padró Municipal a data 1 de gener de 2009, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, han revelat informacions interessants pel que fa a l’edat dels habitants del nostre poble i altres variables que cal tindre en compte per al futur immediat. Ho publicava el diari Levante el diumenge 14 de febrer, referint-se a tot el País Valencià.

Les dades del nostre poble indiquen que:

 

1. A 1 de gener de 2009, hi havia 915 persones censades a Eslida.

2. A Eslida hi ha 131 persones menors de 16 anys, és a dir, encara en edat de no poder accedir al mercat laboral, que representa un 14,3%.

3. A Eslida hi ha 188 persones de 65 anys o més, és a dir, jubilades (20,5%).

4. Hi ha 45 persones en edat entre 0-4 anys (4,9%), la qual cosa ens indica que anualment hi ha una mitjana de 10 naixements. Esta informació és molt important perquè ens indica les possibilitats de renovació/rejoveniment de la nostra població. Esta dada s’ha de posar en relació amb la quantitat de defuncions.

5. Hi ha 28 persones amb 85 anys o més, és a dir, el 3,1% de la població.

6. Finalment, cal destacar un indicador anomenat DEPENDÈNCIA, que en el nostre cas és del 53,5%. La taxa de dependència és la relació entre la població menor de 16 anys o major de 64 anys, i la població de 16 a 64 anys. Dit d’una altra manera: la relació entre les persones que estan en edat laboral i les que no. Com més alt és el número, significa que hi ha més gent en edat no laboral (menor o jubilada). Una taxa igual a 100 significa que hi ha tanta gent en edat laboral com gent menor de 16 o major de 65. En el cas d’Eslida, hi ha 392 en edat no laboral i 523 persones susceptibles d’entrar en el mercat laboral. Això no significa que totes estiguen treballant ara com ara.

 

Reproduïm la notícia del diari Levante perquè dóna altres detalls interessants per a la resta del País Valencià. A més, resulta que el poble valencià més envellit (poblacionalment parlant) el tenim ben prop d’ací: Matet.

 

Demografía

Las comarcas del interior de C. Valenciana envejecen

Casi un tercio de los menores de 16 años de la Marina Alta y la Vega Baja es de origen extranjero

 

 

RAFEL MONTANER VALENCIA Ni cremas antiarrugas, ni productos milagro contra el envejecimiento. Lo que rejuvenece de verdad a la Comunitat Valenciana es la inmigración, ya que uno de cada cinco menores de 16 años que vive en las provincias de Alicante y Castelló es extranjero. Los datos de la revisión del Padrón Municipal a 1 de enero de 2009 que ha publicado recientemente el Instituto Nacional de Estadística revelan que en cinco de las 32 comarcas que hay entre Vinaròs y Pilar de la Horada más del 25% de los niños y adolescentes son extranjeros.
Las comarcas con más foráneos por debajo de los 16 años son la Marina Alta y la Vega Baja, con casi un tercio de menores de dicha edad con pasaporte de otro país, seguida de la Marina Baixa (28,6%), el Rincón de Ademúz (26,7%) y el Baix Maestrat (25,2%). Los extranjeros son mayoría entre la población joven e infantil de una decena de municipios donde destacan los casos de los pueblos alicantinos de Beniardà, San Fulgencio y el Poble Nou de Benitatxell, donde más del 60% de menores de 16 años no son españoles. Rojales, Daya Vieja, Toga, Algorfa, San Miguel de Salinas, Orpesa y Llíber son los otros siete.
El Rincón de Ademúz es la comarca que más agradece estos rebrotes de vida nueva pues ha dejado de liderar la tabla de comarcas más envejecidas de la Comunitat Valenciana (ver cuadro) al ceder la primera plaza al Alto Mijares. Ambas demarcaciones, con más del 32% de la población por encima de los 65 años, han cambiado su posición con respecto a 2008.
Si se observa el mapa sinóptico del envejecimiento de la C. Valenciana se aprecia que todas las comarcas con más del 20% de sus habitantes jubilados son de interior a excepción de la Marina Alta y la Vega Baja.
En ambas demarcaciones alicantinas la inmigración no contribuye a rejuvenecer de la pirámide de edades, sino todo lo contrario, ya que la llegada de jubilados europeos en busca de un retiro dorado ha añadido gran cantidad de población a los grupos de edades por encima de los 65 años. Así, casi seis de cada 10 vecinos de la Marina Alta mayores de 65 años son extranjeros y en la Vega Baja dicha proporción roza el 50% .
Los municipios donde más de la mitad de la población jubilada es foránea son 24, todos ellos de Alicante -la práctica totalidad de ellos de las dos comarcas anteriores-, y en cinco de ellos (San Fulgencio, Calp, Rojales, els Poblets y Teulada) el citado porcentaje rebasa el 80%.
No obstante, en cuatro de los cinco municipios de la Comunitat Valenciana donde la mayoría de vecinos tiene más de 65 años no vive ningún jubilado extranjero. El pueblo más envejecido de los 542 municipios valencianos es Matet con un 58,4% de habitantes jubilados. Su tasa de dependencia es la más alta de la Comunitat con casi un 157%. Un indicador por encima de 100 significa que la población que no tiene edad para trabajar supera a los que sí pueden hacerlo.

Eslida en el Feisbuk

El 12 de gener de 2009 es fa crear un grup en el Facebook anomenat Eslida. El podeu trobar en: http://www.facebook.com/pages/Eslida/44094227950?ref=mf

Ara ja té 262 admiradors, és a dir, persones que s'han unit a este grup en què es pengen fotos, s'opina sobre tot (sobretot, de les festes, de fotos penjades, d'actes musicals i espectacles (Yuca) i d'altres trivialitats. També escriuen algunes persones que descendixen del poble i busquen contactes, per exemple, amb algú que tinga el cognom Sorribes. Hi trobareu també gent que va passar la infància entre nosaltres (a l'estiu, bàsicament) i que la vida l'ha portat per altres llocs. En fi, una crònica de fets puntuals, de nostàlgies, de desitjos, de moltes coses.

Pengem ací la foto que il·lustra l'entrada a la pàgina, amb el seu permís.

On està això?

Algú sap en quin lloc d’Eslida està posat este pal? És una pregunta que ens ha enviat l’amic Berissanda a [e-mail], que prefereix amagar el seu nom darrere d’un nom de lloc del nostre terme. Podem ajudar-li?

Les campanes, patrimoni sonor

Una amiga ens ha enviat esta notícia a la bústia d’ESLIDA PARLA ([e-mail]), publicada en el diari Avui el 29-1-2010. Com que el tema ens interessa, el publiquem i vos convidem a visitar els comentaris que ja van penjant en el web del periòdic: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/les_campanes_ja_son_legals_86059.php

 

 

Les campanes ja són legals

Mireia Rourera

 

El govern ha decidit protegir el so de les campanes de les esglésies. Per això l’ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país. D’aquesta manera en el nou reglament que regularà l’activitat diària dels centres de culte de Catalunya, que desplega la llei de centres de culte, les campanes han estat excloses de les condicions de protecció acústica a què s’hauran d’atenir els temples i locals de les diferents confessions. A partir d’ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s’han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s’hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi.

Els altres actes catòlics que no impliquin campanes i les activitats d’altres confessions hauran de seguir també les normatives acústiques municipals. El reglament fixa altres condicions per als centres de culte pel que fa a seguretat, accessos, etc.

Les queixes pel soroll de les campanes, sobretot pels tocs que marcaven els quarts i les hores durant la nit, van començar a ser objecte de denúncia a finals dels anys noranta. Les primeres denúncies van arribar de la mà d’urbanites que es compraven una segona residència en un poble “tranquil” i es trobaven que durant la nit en els pobles les campanes continuen marcant les hores. Les queixes, que al principi van sorprendre molt, van acabar multiplicant-se, tot i que a la llarga només alguns municipis molt condicionats pel turisme han acabat accedint a silenciar aquest objecte patrimonial. Entre aquests municipis n’hi ha diversos de la Cerdanya, una de les comarques amb més estiuejants i nouvinguts (que fins i tot s’han arribat a queixar del soroll de les esquelles de les vaques i de la pudor dels fems).

Les queixes pel soroll de les campanes a partir del 1998 van anar arribant periòdicament al Síndic de Greuges. El fet que algunes queixes fessin referència a la superposició dels tocs de les campanes de diversos campanars va fer que el Síndic acabés pronunciant-s’hi i aconsellant a les autoritats municipals que regulessin per normativa l’ús de les campanes. La recomanació (que no és vinculant) està recollida en un butlletí del Parlament del 2006 (el número 306).

Enfrontaments
Pel soroll de les campanes s’han enfrontat veïns (a Olot, per exemple) i s’hi han manifestat a favor i en contra persones a qui els molesta el soroll enfront d’altres que volen preservar les tradicions i els elements culturals.
Aquestes discussions no han passat només a Catalunya. A València (pel Micalet) o a Jaén (per la catedral) les discussions van ser acalorades. I, mentre alguns denunciaven, a Sant Andreu de la Barca l’any 2003 l’Arxiu Històric Municipal va patrocinar l’edició de CD on per primer cop al país es recopilava el so de les seves campanes com a exercici de recuperació de la memòria històrica.

El disc va recollir vuit tocs de campana, que expliquen diferents motius socials i religiosos. Entre aquests, el toc de sometent, el toc de missa i ofici, el toc d’avemaria, el toc de la mort del papa, el toc de processó de morts i el toc de foc.

 

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/les_campanes_ja_son_legals_86059.php

Eslida: uns dies sense aigua

Ahir es va tallar el subministrament d’aigua a Eslida. La causa és el trencament de la canonada principal que puja l’aigua des del pou del llavador per a ser distribuïda des de una altura major. Les pluges, les solsides i el corriment del terreny semblen les causes més plausibles, però ho hauran de determinar els tècnics. De moment, s’ha demanat a la població que guarde l’aigua per als usos bàsics i que no la balafie.

Un fet d’este calibre posa en evidència diverses coses: en primer lloc, que la muntanya està viva i que els artificis humans s’han de conservar. És a dir, que els ribassos en mal estat afecten no només el rodal on estan, sinó a la resta de la muntanya. Per tant, s’han de consolidar els marges situats en llocs delicats i a l’hora de fer obres preveure els riscos. En segon lloc, es posa en relleu la importància de l’aigua en la vida de cada casa i que cal aprendre, encara, a valorar-la com cal. Les carències puntuals ens ho recorden, encara que pensem que l’aigua no s’acabarà mai.

Donem el nostre suport a l’Ajuntament en este moment de crisi, li demanem celeritat, però també hem de donar-li paciència i comprensió.

Per favor, aporteu les vostres valoracions a mesura que progressen les informacions, així podem elaborar un diari d’esta notícia: feu comentaris o envieu-los a [e-mail]. Intenteu que siguen informacions contrastades.

Bon any per a tots!

Enguany felicitarem l'any en àrab, una de les llengües que es torna a parlar a Eslida 400 anys després de l'expulsió dels moriscos. Ens han dit que es pronuncia més o menys així: <<kull 'am wa antum bikhayr! >>. Que tot l'any estigueu bé!

Una eslidera per Mèxic

Fa uns dies, el 25 de novembre, el programa de Canal 9 "Valencians pel món" va viatjar a Mèxic per a parlar amb valencians i valencianes que viuen i treballen en aquell país americà. Amb una població de 22 milions d’habitants, Mèxic DF és una ciutat rica en història, cultura i entreteniment, una capital trepidant i cosmopolita que pot ofegar el viatger, però és ací precisament on està el seu encant.

El programa va entrevistar la nostra paisana Rosa Jaime Manzana. Si no heu vist el programa, podeu trobar-lo en este enllaç: http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?idioma=0&id_video=1683 Rosa apareix en el minut 2:00.

Des d’Eslida, amiga Rosa, rep una abraçada. Estàs guapíssima.

La Plana al Dia, a la baixa

A partir del debat suscitat en la pàgina de notícies La Plana al Dia, ha sigut possible que les campanes tornen a sonar amb la normalitat que sonaven des del segle XVII. Segurament, hem d'agrair a este mitjà digital de comunicació la seua col·laboració en la difusió dels missatges de tots i totes, encara que de vegades ha censurat l'existència del blog ESLIDA PARLA. No li interessava que se sabera que existíem, perquè així tota la informació del poble se la repartien entre La Plana i L'Alé, sobretot la primera, que és abastida des de l'Ajuntament.

Però en les últimes setmanes, La Plana al Dia no ha rebut a penes comentaris. No sabem si és perquè el personal s'ha moderat, o que ja no li interessen les notes oficials de l'Ajuntament. Segurament, no és cap d'estos dos motius. Com que sabem que la gent vol participar (ens ho ha dit en el Bar Jove), vos proposem que ens envieu les vostres urgències, les preocupacions reals, les inquietuds al correu [e-mail]. Nosaltres les penjarem de forma anònima o firmada, segons desitgeu.

Ànim, que Eslida la fem entre tots i totes.

Les olives es faran a Altura

Finalment, l'oli d'Eslida es farà a la societat agrària de transformació d'Altura, amb una maquinària moderna i a l'altura de les circumstàncies. De fet, era una de les eixides que es va proposar en l'assemblea del mes d'agost. Què opineu? Què diuen per ahí del futur de l'almàssera d'Eslida? Hi ha fuga de socis? Serà possible tornar a  tindre el servici al poble? En definitiva, per on passa el futur?

Campanes d'Eslida

En el blog de La Plana al Dia (http://www.laplanaaldia.com/eslida) s’ha suscitat un intens debat sobre l’ús de les campanes de la parròquia per a marcar les hores. No es tracta d’una queixa repetida perquè molesten les campanes, sinó més aviat pel contrari: l’ús des de fa anys d’un rellotge electrònic que ha llevat personalitat i tipisme a este poble de la serra d’Espadà.

En La Plana al Dia se sol criticar i la gent firma els seus comentaris amb pseudònims. No volem des d’ací canviar este hàbit, però sí reconduir el debat i centralitzar-lo per tal de donar una imatge de més moderació a l’opinió pública. Si voleu, des d’ací podem fer-ho: amb moderació, amb bon gust, sense estridències, sent constructius. Ser crítics no significa criticar per a destruir. Creiem que l’Ajuntament d’Eslida, si ha de prendre una decisió, ho agrairà.

Si finalment es pren esta decisió, que és la més encertada, l’alcalde haurà de parlar amb el capellà i demanar-li que es connecten de nou les campanes al rellotge. Voleu campanes, veritat? Ja sabeu com es pot fer.